Mètodes de connexió de cable de fibra òptica

Els mètodes de connexió principals inclouen connexions permanents, connexions d'emergència i connexions actives.

1. Connexió permanent de fibra òptica (també coneguda com Fusion Splicing)
Aquest mètode utilitza una descàrrega elèctrica per fondre els extrems de dues fibres òptiques al seu punt d'unió, fusionant-les així. Normalment s'utilitza per a empalmes de llarga-distància, així com per a connexions fixes permanents o semi-permanents. La seva característica clau és que produeix l'atenuació de connexió més baixa entre tots els mètodes, amb valors típics que oscil·len entre 0,01 i 0,03 dB per punt d'empalmament. Tanmateix, el procés requereix un equip especialitzat (una empalmadora de fusió) i ha de ser realitzat per professionals formats; a més, el punt d'empalmament requereix protecció dins d'un recinte dedicat.

2. Connexió d'emergència (també coneguda com a empalmament mecànic)
Les connexions d'emergència utilitzen principalment mitjans mecànics i químics per alinear i unir dues fibres òptiques. El principal avantatge d'aquest mètode és que és ràpid i fiable, amb una atenuació de connexió típica de 0,1 a 0,3 dB per punt d'empalmament. Tanmateix, el punt de connexió pot esdevenir inestable durant períodes prolongats d'ús, provocant un augment significatiu de l'atenuació; en conseqüència, aquest mètode està pensat únicament per a aplicacions d'emergència-a curt termini.

3. Connexió activa
Les connexions actives impliquen l'ús de diversos connectors de fibra òptica (endolls i endolls) per enllaçar un lloc amb un altre, o per connectar un lloc directament a un cable de fibra òptica. Aquest mètode és flexible, senzill, còmode i fiable; s'utilitza àmpliament en el cablejat de la xarxa informàtica dins dels edificis. La seva atenuació típica és d'1 dB per punt de connexió.